Buscar este blog
jueves, 21 de enero de 2010
El alcalde de Vic cede y dice que volverá a empadronar a inmigrantes sin visado
"Seguiremos empadronando como hasta ahora a la gente que viene a Vic con pasaporte sin visado", ha señalado el alcalde ante la prensa para valorar el informe jurídico de la Abogacía del Estado sobre el empadronamiento de los inmigrantes sin papeles.
En el informe, solicitado por el propio Ayuntamiento de Vic, la Abogacía del Estado considera que los ayuntamientos deben inscribir en el padrón municipal a todos los inmigrantes, "con independencia de que tengan o no residencia legal en territorio español", por lo que "no resulta procedente" rechazar su empadronamiento con esa excusa.
"Vic no es xenófoba"
el periodico de cataluña 21/01/2010
domingo, 17 de enero de 2010
boabdil azughbi
إدريس الكنبوري
الزغبي
الحديث عن الموريسكيين هو حديث عن الخروج الملحمي للمسلمين من إسبانيا، ولا يمكن لهذا الحديث أن يكتمل من دون التوقف عند شخصية أبي عبد الله الأحمر، المكنى بالصغير، آخر سلاطين غرناطة المعروف لدى الإسبان باسم «آخر الملوك النصريين» أو«بوأبديل»، والذي تقول الرواية التاريخية إنه وقف على هضبة تطل على المدينة السليبة، وهو يهم بمغادرتها إلى فاس لكي يعيش في كنف المرينيين، وبكى على تاريخه الضائع، لتحمل تلك الهضبة تسمية «زفرة العربي الأخيرة» إلى حد الآن. وحكاية أبي عبد الله الصغير لا تنتهي عند الصورة التي كان عليها بالفعل، فقد أحاطت بشخصيته هالة من الأساطير، بعضها صوره بطلا أدى الدور الذي كان مطلوبا منه وكان لا بد أن ينهزم أمام قوة المسيحيين، وبعضها جعله خائنا سلم مفاتيح المدينة للملكين الكاثوليكيين بطيب خاطره وكان عليه أن يقاوم وأن يموت في المعركة، وبعضها الآخر جعل منه رمزا لسيء الحظ أو الرجل التعس الذي تلاحقه اللعنة. ويبدو أن هذه الصورة هي التي التصقت به من دون ما سواها، فقد عرف في أيامه الأخيرة باسم «الزغبي»، أو»الزغابي»، والإسبان يترجمون الكلمة بأخرى تعني سيء الحظ. ويظهر أن المغاربة، الذين عاشوا هجرات الأندلسيين، تأثروا بالحكايات التي كانت تأتيهم من وراء بحر الزقاق عن سقوط غرناطة وعن ابن الأحمر، لذلك دخلت كلمة «الزغبي» قاموس التداول للإشارة إلى الشخص التعس. وربما وقع للكلمة تحريف، ففي لسان العرب، مادة زغب «الزغب»: الشعيرات الصفر على ريش الفرخ، وقيل: هو صغار الشعر والريش ولينه، وقيل: هو دقاق الريش الذي لا يطول ولا يجود. والزغب: ما يعلو ريش الفرخ، وقيل: الزغب أول ما يبدو من شعر الصبي، والمهر، وريش الفرخ»، لذلك قد تكون التسمية التصقت به لكونه تولى الحكم في مرحلة حرجة من تاريخ الأندلس، وهو ابن ثلاثة وعشرين عاما، وسقطت غرناطة بعد عشر سنوات أي حين كان عمره ثلاثة وثلاثين عاما، فكان عليه أن يقوم بتدبير أصعب قضية واجهت الإسلام في أوربا، وهو عديم التجربة وصغير السن، والإسبان يلقبونه باسم «التشيكو» أي الطفل الصغير. وما زالت العبارة الشهيرة التي يقول المؤرخون إن والدة ابن الأحمر قالتها له وهو يبكي حين أطل على غرناطة «ابك مثل النساء ملكا لم تحافظ عليه مثل الرجال» تلاحق أبا عبد الله الصغير. ولكن كاتبا إسبانيا فند هذه القصة واعتبرها من نسج الخيال. فقد انتقد ليوناردو فيينا في كتاب له تحت عنوان «الزفرة الأخيرة للملك أبي عبد الله» هذه القصة وقال إنها لم تحدث أصلا، وإن من قام بوضعها هو أسقف قادش والمؤرخ أنطونيو دي غيفارا للتقرب إلى الملك شارل الخامس عندما زار غرناطة في صيف عام 1526 لقضاء شهر العسل فيها بعد زواجه من إيزلابيلا البرتغالية. ويقول فيينا إن أبا عبد الله لم يمر عبر الطريق القديم بين غرناطة ومتريل، المكان الذي يقال إنه بكى فيه، وإنه توقف مرة واحدة فقط لرؤية غرناطة من باب المنار، ومن هناك أخذ طريق البشرات، المنطقة الجبلية المحيطة بغرناطة التي شكلت ملاذا عسكريا للمحاربين الموريسكيين بعد طردهم من المدينة. مصير أبي عبد الله، مثل حياته، ظل لغزا يلاحقه. بعض المؤرخين يقولون إن سلطان مدينة فاس عندما علم بأن أبا عبد الله الصغير وصل إلى المدينة من غرناطة اعتقله وأعماه وصادر ثروته عقابا له على تسليمه غرناطة للمسيحيين، فعاش ضريرا يتسول في الشوارع، فيما يقول مؤرخون آخرون إنه قاتل إلى جانب سلطان المغرب، وقتل في معركة تدعى وادي الأسود عام 1536، بينما يقول البعض إنه مات في بيته بعد أن بلغ السبعين من عمره. ويقول الناصري في كتابه «الاستقصا لأخبار دول المغرب الأقصى» إن ابن الأحمر نزل بمليلية وانتقل منها إلى مدينة فاس مع أهله وأولاده «معتذرا عما أسلفه متلهفا على ما خلفه»، مضيفا أنه بنى في مدينة فاس قصورا على طريقة أهل الأندلس وتوفي بها «ودفن بأزاء المصلى خارج باب الشريعة وخلف ذرية من بعده انقرضوا ولم يبق منهم أحد».
jueves, 14 de enero de 2010
martes, 12 de enero de 2010
República Independent de Vic
Sort que dissabte passat l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, explicava les seves raons per totl'enrenou que ha muntat, que si no jo hauria començat a malpensar. En el seu emotiu article queda ben clarque l'únic que vol és ajudar els immigrants.Només tinc algun petit dubte: quan diu que vol que es compleixi la normativa vigent, ¿es refereix al'empadronament o a la llei d'estrangeria? Tinc entès que l'empadronament és un dret que tenen totes lespersones que viuen en un municipi, de manera que l'alcalde segurament deu voler fer complir la lleid'estrangeria.
jueves, 7 de enero de 2010
A Mohamed
“Cristóbal Colón no pudo descubrir América, porque no tenía visado y ni siquiera tenía pasaporte. A Pedro Álvarez Cabral le prohibieron desembarcar en Brasil, porque podía contagiar la viruela, el sarampión, la gripe y otras pestes desconocidas en el país. Hernán Cortés y Francisco Pizarro se quedaron con las ganas de conquistar México y Perú, porque carecían de permiso de trabajo. Pedro de Alvarado rebotó en Guatemala yPedro de Valdivia no pudo entrar en Chile, porque no llevaban certificados policiales de buena conducta. Los peregrinos del Mayflower fueron devueltos a la mar, porque en las costas de Massachussets no había cuotas abiertas de inmigración. Estas desgracias ocurrieron en tiempos remotos, mucho antes de que la globalización aboliera las fronteras". (La Historia que no nos Contaron. Eduardo Galeano).
martes, 5 de enero de 2010
Una Y no mas
EXTRANJERIA: Las bodas con extranjeros representan el 27% en Cataluña
El número de matrimonios de personas extranjeras o nupcias mixtas, durante 2008, fueron de 8.208 de un total
de 30.400 uniones registradas por la Generalitat de Cataluña.
EXTRANJERIA: Aguirre limitaría el acceso a la justicia de los extranjeros
La presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, ha propuesto que los extranjeros a los que se
les impide el acceso a España, en el aeropuerto de Barajas, no tengan derecho a un abogado de oficio, pese a
que la Constitución Española, en el artículo 24,1 , lo estipula como derecho fundamental.
EXTRANJERIA: Zapatero dice que se ha reducido la llegada de irregulares
El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dicho que el Estado está ganando la lucha
contra la inmigración irregular.
viernes, 6 de noviembre de 2009
PEQUEÑA PEQUEÑA HISTORIA MARRUECA: ALCAZARQUIVIR
Tomás Ramírez Ortiz
Reflexión del autor sobre Marruecos: “El recuerdo de este país odiado al principio, se vuelve querido por los que allí vivimos y nacimos. La evocación de su nombre nos lleva a una retrospección cuyo resultado no puede ser más positivo. En mayor o menor medida todos nosotros –los que allí hemos vivido- tenemos al país y a sus gentes anclados en nuestro subconsciente colectivo”.
Esta es la esencia de este libro escrito por Tomás Ramírez Ortiz, el deseo de plasmar un conjunto de sensaciones, evocaciones, reminiscencias... Y también homenajear a todas aquellas personas que, durante la niñez del autor, fueron parte del paisaje y de las vivencias de la ciudad de Alcazarquivir.
Este conjunto de remembranzas y recuerdos están envueltos en un contexto histórico, que sin tratar de ser minucioso (ese sería trabajo de un historiador, no de un narrador), permiten al lector acercarse de forma más clara al mundo que el autor destaca. De hecho, el autor hace un ruego a “aquellos más eruditos y mejor informados para que obvien lo escaso y no lo tengan en cuenta”. “Este trabajo –añade- está hecho con amor a mi tierra”.
Las inundaciones del río Lucus, las calles de la ciudad, las costumbres de los judíos y de los moros...en fin, los recuerdos felices de una época bella, más allá de los problemas y las injusticias que toda convivencia humana provoca.
Puede que algún lector encuentre deslices históricos, alguna fecha fuera de lugar, pero el autor –como hemos dicho- ha declarado previamente que “posee poca información científica” y lo importante es sumergirse en la parte que dedica a sus vivencias personales, que retratan un Alcazarquivir entrañable.
Editorial Algazara – ISBN 84-87999-81-6
c/ Lisboa, 48 – 29006 Málaga
Teléfono: 952 35 82 84
Fuente: www.lamedina.org